Entrada al centre de la terra

Dissabte vam deixar la península de Vatnses per entrar a una altra; la península de Snaefellsness, famosa per albergar la muntanya Snaefellsjökul (on els personatges de J.Verne entren al centre de la terra).

Després de 75 km de carretera de terra, vam parar per dinar a Stykkishólmur, població marinera i concorreguda, ja que és  l'entrada del ferry dels fiords del nord-oest. Vam pujar la muntanya-illa on tenen el far i des d'on es te una panoràmica espectacular del mar.

Dinant peix recent pescat i descansant als peus del far, no es pot demanar més estant de vacances.. 

I seguidament, rumb cap a  Grundarfjördur, on vam dormir a la guesthouse Old post office. Com era només mitja tarda i per hores de sol no cal patir, vam decidir anar fins a la punta oest, passant pels  3 pobles (de 3 cases) de Olafsvik, Hellisandur i Rif (on els autòctons diuen que el C.Colón va estar-hi un l'hivern del 1477 per informar-se de la estranya terra que havien descobert els vikings, abans de decidir anar-hi ell el 1492..).

Passant per la platja de sorra daurada de Skardvík, la torre de comunicacions construïda pels americans a la 2a guerra mundial i un os de balena, vam arribar al far de Saxholsbjarg, fred, vent, pluja i milions d'ocells.

 A Snaefellsnes tenen de tot, des de fars fins a esquelets de balenes!

I avui, tot i que el dia ha estat plujós i fred, hem continuat per la pard sud de la península, quan la pluja ha semblat que parava, hem pogut anar fins a Londrangar. Uns penya-segats impressionants i, com no, plens d'ocells.

Tot el que es veu blanc (excepte la jaqueta.. ) són cagades d'ocells..

Després, cap a Hellnar. Parada per cafè i visita al monument de Guðríður Þorbjarnardóttir, la islandesa més viatgera i  mare del primer home blanc nascut a Amèrica. I després cap al poble de l'inici del viatge al centre de la terra: Arnastapi. Allí hem diant, visitat el monument al semitroll Bardur Snaefellsás i descobert de nou una espècie d'ocells assasins que t'ataquen si passes prop del seu niu (unes turistes han sortit pitant..), de fet fins i tot hi ha senyals de "peligro pájaros" a la carretera..




Recuperats del susto i amb la panxa plena, nova parada a la platja de Ytri-Tunga, on hi ha una colònia de foques i hem pogut veure'n una nedant apropet.

Després en ruta fins a Bogarnes, on dormim avui. Com també teniem temps, hem continuat una mica més per visitar 2 llocs: la font geotermal Ðeildartunguhver, la més gran d'Europa (180 l/seg d'aigua a 100º!!!) i els salts d'aigua de i Hraunfossar i Barnafoss, on l'aigua surt directament de la lava solidificada, formant milers de salts o cortines d'aigua. Tot i que no tenen l'espectacularitat de les que portem vistes, les destaquem com una de les millors pel fet de ser les més originals.

 De nou vapors que surten del terra i olor sulfurós..

L'aigua surt de meitat de la terra..

i avui, de regalo, vídeos de fauna islandesa:





I per últim, la ruta dels darrers 2 dies:


Ver 11-Snaefellsnes-Bogarnes en un mapa más grande