Els dos primers dies

Ahir va ser un dia de circuit turístic classic islandés. Vam fer el que s’anomena “circulo dorado” (en castellà, pq és extranger..). Començant pel parc nacional de þingvelir on fa més de 1000 anys (any 930) els islandesos ni cortos ni perezosos van fundar l’ Alþingi, el parlament més antic d’europa. Una zona molt agradable de caminar, visitant també l'Almannagjá, la falla que es produeix en separar-se les plaques americana i euroasiática, cada any es separa uns 2mm.

 Ara sóc a territori americà, ara sóc a territori europeu...

Seguidament, cotxe i cap a Geysi, un dinar rapid al centre de visitants perquè teniem ganes de veure en directe com un geiser (en aquest cas l’ Strokkur) escup aigua a més de 20 metres: impressionant!! Només arribar a la zona ja es sent l’olor sulfurosa, es veuen les fumaroles de vapor per tota la zona i els cartells de perill! L’aigua pot estar entre 80 i 100 graus!

Oju peligro!!!

Toma aigua!

I per acabal la ruta, la cataracta Gullfoss (cataracta dorada), famosa tant pel seu cabal com perquè en dies assolellats es forma un “arco iris” estupendo. Doncs vam tenir sort, ja que l’únic dels 3 dies amb sol del que portem per ara aquí va ser ahir, i vam poder veure el St.martí en toda su esplendor. La cataracta té 2 nivells, el superior i l’inferior. L’inferior et porta fins a un mirador, amb l’inconvenient que quedes xop de dalt a baix. Como no, allí que va manar, després de la mulladeta una vista espectacular de recompensa.

Vam segir la ruta, i vam trobar un colega molt simpàtic que va venir directe només veure'ns:

Després vam completar la ruta amb un lloc fora de la ruta habitual, el volcà Kerið. Un volcà adormit que té un llac d’aigua en el seu interior. Es pot baixar fins al llac (de fet hi ha un banquet i tot). Vam aprofitar el lloc per fer un berenar improvisat.

Ja al vespre (vespre o alguna hora similar, ja que llum sempre n’hi ha, siguin les 6 o les 10 de la nit), vam decidir anar a sopar a un poble costaner (poble a Islandia = 5 cases) Stokkseyri, on vam sopar una sopa de lobster molt bona, encara que molt picant (portava pebre per aburrir)

Avui dissabte teniem una llarga ruta en cotxe per davant, així que ahir vam decidir aixecar-nos d’hora (rotllo Guardiola, a les 7 del matí). Doncs resulta que devem ser més de Mourinho, pq ens hem adormit i estavem de peu a les 9! Després del susto inicial, amb calma he manat a esmorzar a la pastiseria del poble (de nou, poble = 4 o 5 cases). I en ruta cap al Parc Nacional de Skaftafell.

La primera paradeta a Skogafoss, un altre dels mil  salts d’aigua, impressionant caiguda des de 60 metres.

I després, dirección al primer poble que podem pronunciar correctament; Vik. Abans però, parada a la zona de Dyrhólaey, platja amb formacions rocosses volcàniques espectaculars i des d’on es poden veure els famosos Puffins (frailecillos) uns ocellets característics d’islandia i emblema nacional. N’hem vist bastants nedant i sobrevolant el mar.

Des d’allí també hem pogut veure la immensa platja de sorra negra Reynisfjara el Reynisdrangur, 3 roques mar endins i que diuen són 3 Trolls que van quedar solidificats en sortir el sol abans del que havien previst.

Reynisdrangur

I després cap a Vik, on hem dinat i hem fet una petita visiteta per la seva platja.

I de nou en ruta, passat Vik entres al Mýrdalssandur, un camp de lava, i arribes al Laufskálavarda  (fills de Laufskalar) on és tradició que cada viatger deixi una pedra en el montonet per tenir bon viatge (la zona esta plena de muntanyetes de pedra). Nosaltres, per no ser menys, també n'hem deixat.

Fent equilibris..

I uns kilometres després la nostra primera ruta 4x4 per camí de baches del viatge!! (ja l’estava esperant, però no sense les expressions  de “cuidado”! pertinents..) fins a Fjaðrárgljúfur (s'ha de pronunciar sense respirar), una especie de “canyon” autòcton. Molt bonic

Vista awesome..

Un cop més, cotxe fins a l’impronunciable poble de Kirkjubæjarklaustur  (impronunciable per nosaltres, no pel tio de la info i turismo, que ho ha dit en 0,1 segons) l’home de la info i turismo, molt simpàtic i amable, ens ha anat explicant les coses a veure de la zona intercalant onomatopeies i expressions en castellà i llatí (havia estudiat llatí, no sabia español però anava “llatinitzant”). Ens ha recomanat la cataracta de Foss, les columnas de Dverghamrar (rocas de los enanos)i  la Nupsstadur (aquesta tancada, ja que l’amo està fart de visitants)

Roques dels enanos

 Me he quedao con tu cara..     

Uns km després, arribem per fi a Skaftafell, vistes de glaciars, fred corresponent i nit al Fosshotel Skaftafel, per recuperar forces i preparar la visita de demà al parc, farà fred? :)

El nostre primer glaciar!!