Avui el dia ha començat molt plujós i fred. Teniem la intenció de visitar la península de Reykjanes abans d'anar a l'aeroport. La visita al llac de Kleifarvatn i la zona de Seltún han quedat frustades i passades per aigua. Hem continuat per parar-nos a dinar al poble de Garδskagi i com que no parava de ploure hem decidit que per mullar-nos millor ens feiem un bany calentet al blue lagoon.
El Blue Lagoon no són uns banys naturals com els que vam anar a Myvatn, sinó que son producte de l'aigua calenta sobrant de la central geotèrmica que hi ha al costat. Pel meu gust millor els de Myvatn, per la meitat de preu tens l'entrada, està menys massificat i té un ambient més casolà. Tot i això, el bany ens ha sentat la mar de bé i hem entrat en calor, amb el fred que fotia fora!
Tovalloles i banyadors assecant-se al cotxe..
Al sortir del Blue lagoon ha parat de ploure i hem aprofitat per anar a veure la hot spring més gran d'Isàndia, la Gunnuhver, de nou vapors i oloreta sulfurosa por doquier. I després cap al pont dels dos continents, a la falla que separa les 2 plaques tectòniques:
Per acabar l'aventura Islandesa, sopar a la zona dels dos fars de Garður i cap a l'aeroport. Això s'ha acabat, fins a la pròxima!!
Un arc de St Marti, la pluja i el fred ens han acomiadat del país
ahir vam deixar Borgarnes i després de fer la paradeta a Akranes, vam decidir fer drecera i passar pel túnel submarí de Hvalfjarðargöng per arribar abans de dinar a la capital. Una mica descol·locats d'entrar en una ciutat de 120.000 hab, amb cotxes i semàfors.. després de 10 dies en que el màxim que veiem era 8 ovelles, 4 cases i un vaixell pesquer. Després de llegir tot de crítiques negatives, a nosaltres Reykjavik no ens ha desagradat. És una ciutat petiteta que li toca ser capital, però que no passa de ciutat petita de les nostres. Hem fet la ruta turística habitual, llac Tjörn, catedral Hallgrimskirkja, edifici HARPA..
Hem sopat Sushi i carn de balena (la que no està en perill d'extinció ni prohibida de pescar..), hem vist un vaixell viking psicodèlic:
I ens hem perdut pels seus petits carrers.
Demà, el darrer dia, intentarem acabar la visita a l' illa per la península de Reykjanes. Com que aquí tenen sempre llum, fins a les 1.40 de la matinada del divendres no tenim l'avió de tornada!!
Dissabte vam deixar la península de Vatnses per entrar a una altra; la península de Snaefellsness, famosa per albergar la muntanya Snaefellsjökul (on els personatges de J.Verne entren al centre de la terra).
Després de 75 km de carretera de terra, vam parar per dinar a Stykkishólmur, població marinera i concorreguda, ja que és l'entrada del ferry dels fiords del nord-oest. Vam pujar la muntanya-illa on tenen el far i des d'on es te una panoràmica espectacular del mar.
Dinant peix recent pescat i descansant als peus del far, no es pot demanar més estant de vacances..
I seguidament, rumb cap a Grundarfjördur, on vam dormir a la guesthouse Old post office. Com era només mitja tarda i per hores de sol no cal patir, vam decidir anar fins a la punta oest, passant pels 3 pobles (de 3 cases) de Olafsvik, Hellisandur i Rif (on els autòctons diuen que el C.Colón va estar-hi un l'hivern del 1477 per informar-se de la estranya terra que havien descobert els vikings, abans de decidir anar-hi ell el 1492..).
Passant per la platja de sorra daurada de Skardvík, la torre de comunicacions construïda pels americans a la 2a guerra mundial i un os de balena, vam arribar al far de Saxholsbjarg, fred, vent, pluja i milions d'ocells.
A Snaefellsnes tenen de tot, des de fars fins a esquelets de balenes!
I avui, tot i que el dia ha estat plujós i fred, hem continuat per la pard sud de la península, quan la pluja ha semblat que parava, hem pogut anar fins a Londrangar. Uns penya-segats impressionants i, com no, plens d'ocells.
Tot el que es veu blanc (excepte la jaqueta.. ) són cagades d'ocells..
Després, cap a Hellnar. Parada per cafè i visita al monument de Guðríður Þorbjarnardóttir, la islandesa més viatgera i mare del primer home blanc nascut a Amèrica. I després cap al poble de l'inici del viatge al centre de la terra: Arnastapi. Allí hem diant, visitat el monument al semitroll Bardur Snaefellsás i descobert de nou una espècie d'ocells assasins que t'ataquen si passes prop del seu niu (unes turistes han sortit pitant..), de fet fins i tot hi ha senyals de "peligro pájaros" a la carretera..
Recuperats del susto i amb la panxa plena, nova parada a la platja de Ytri-Tunga, on hi ha una colònia de foques i hem pogut veure'n una nedant apropet.
Després en ruta fins a Bogarnes, on dormim avui. Com també teniem temps, hem continuat una mica més per visitar 2 llocs: la font geotermal Ðeildartunguhver, la més gran d'Europa (180 l/seg d'aigua a 100º!!!) i els salts d'aigua de i Hraunfossar i Barnafoss, on l'aigua surt directament de la lava solidificada, formant milers de salts o cortines d'aigua.Tot i que no tenen l'espectacularitat de les que portem vistes, les destaquem com una de les millors pel fet de ser les més originals.
De nou vapors que surten del terra i olor sulfurós..
I avui, per la península de Vatnses, la península de les foques!! El nostre principal objectiu d'avui. veure foques.
Hem començat visitant un altre salt d'aigua, el Kolugljufur en honor a la Troll Kol, que diuen te amagat aquí el seu tresor. Després la fortificació de Borgarvirki i el Hvítserkur , un altre Troll que es va quedar convertit en pedra en sorprendre'l el sol del matí.
Hvítserkur, més que un troll sembla un rinoceront
I després, vorejant la península fins Illugastaðir, on hem dinat i on hem vist les foques!! (una mica lluny, però es veien!!
Foques al fons (si, si, els puntents blancs..)
I poca cosa més. Som a Hvammstangi on dormirem avui. demà a la Península de Snaefellsness, ruta Julio Verne!!
Dijous al quedar-nos sense posibilitat de visitar el volcà Askja, vam tenir tot el dia per visitar la zona del llac Myvatn (o llac de les mosques). El dia abans vam entendre perquè es diu llac de les mosques: mils de mosques et rodegen, entren al cotxe, a les cases, es moren als vidres.. i la gent d'allí ja està acostumada, les treuren amb aspiradors portatils i ala, a continuar! fins i tot la gent es compra uns barrets mosquiteres (semblant al que porten els apicultors però més lleuger) Nosaltres ens ho haviem de pensar 2 vegades per sortir a fora i córrer fins al cotxe!!
El dijous vam tenir més sort, amb el fred i vent les mosques simplement van desaparèixer. vam començar el dia a la zona volcànica del volcà Krafla, el llac Viti (infern) i la zona fumejant de Leirhnjúkur. Fa uns 25 anys de la darrera erupció, camines per llengües de lava refredada i la zona encara està "calenta", literalment. Tot i que ens vam trobar la zona tancada, com que veiem que la gent es colava, doncs cap a dintre naltros també!! després al sortir, vam sentir que un guardia fotia crits a uns turistes que entraven, ops..
Les roques estaven calentetes
De tornada, s'ha de passar per la neu, per això estava tancat...
Després, vorejant les diferents zones del llac: la cova Grjótagja on hi ha aigua calenta, el con volcànic Hverfell , el jardinet de Höfdi i la zona de Dimmuborgir, on viuen els 13 "pares noel" (a Islandia no en tenen un, sinó 13!!):
amb 2 dels papas noel, en tenen una col·lecció
Arc volcànic
I per acabar el dia, tal com l'haviem començat, a Godafoss (cascada dels deus)
Godafoss, pose total
Divendres, de nou en ruta cap a la segona ciutat del país; Akureyri. Una ciutat-poble (18.000 hab.) molt pintoresc i bonic, amb multitud d'artistes:
Catedral de formigó
Vam continuar destí cap a La Guesthouse Hunavelir (que és una escola a l'hivern i un hostal a l'estiu) on vam dormir. Abans d'arribar, parada per dinar a Hólar:
Si poses terra i gespa, t'estalvies les teules..
Un cop arribats a Hunavelir, visita als camps dels voltants, on hi havia cavalls islandesos:
Ahir dia de ruta
per camins. Vam sortir d’Egilsstadir dirección nord-oest, fins trovar la
carretera 864 (camí de terra i pedres). Vam arribar a la cataracta Detifoss
(famosa per sortir a l’inici de la peli Prometheus), 193 m3/segon!! Quasi res :
Com un alien de Prometheus qualsevol..
Desde Detifoss,
un caminet amb neu, aigua i roques et porta fins a Selfoss, un salt d’aigua
molt més ample, però també amb el seu encant, sobretot perque no està tant
massificat (la gent no hi arriba) i estavem solets:
Després, cotxe i
camí. Parada per veure la cascada Hafragilsfoss. Un cop observada, camí llarg
fins arribar a la “localitat” (1 gasolinera) deÁsbyrgi, dinar i veure la zona del parc Jökulsárgljúfur. A
destacar la vista de la Kirkja, un arc natural de lava, impressionant.
Per acabar el
dia, ruta cap a Husavik, reserva de la excursió a veure balenes, sopar i dormir
a l’hotel Raudaskrida.
I avui, amb una mica de por pel mareig, a l'ataque!! 3 hores en vaixell veient balenes por doquier. Super tapats per no passar fred
No podia ser que amb 4 capes de roba (2 polars)+ el mono que et donen fes fred
Mueve la colita..
Després de dinar, de nou en ruta cap al Llav Myvatn, tornem a trobar-nos amb una zona volcànica: fumeroles, sofre, vapors..
Al centre d'informació ens han donat la mala notícia que la carretera per anar al volcà Askja està tallada. Llàstima, una de les zones que teniem apuntades per anar i surt a totes les guies i foros com imprescindible.. Per treure'ns el malt sabor de boca, hem anat a tastar el pa tradicional de la zona (un pa totalment negre que segons diuen el cuinen sota terra, amb la calor natural...). Una mica de pa negre amb arctic char fumat. Resulta que anem a tastar-ho a un bar que és alhora una granja i veus les vaques, fins i tot ens han donat a tastar la llet recent munyida:
Un cop alimentats, hem anat a la zona de Namafjall, colors pastel, vapors que surten de sobte de sota terra i tremenda pudor sulfurosa:
Hoy he comido ajo..
Fa chup-chup
i per acabar la jornada (un dia complert i rodó), bany a la zona de banys termals Jarobaðshólar, aigua a 40 i sauna, hem quedat com nous!
Avui, dia nacional d'Islandia, nosaltres en ruta. Hem soritit de la granja de Skatafell, acomiadant-nos de l'amo que semblava l'abuelo de la Heidi, rumb als Fiords de l'est. Hem passat per Hofn i Djúpivogur. En aquest punt la carretera 1 deixa d'estar asfaltada i passa a ser un camí de terra. Per fer drecera i estalviant-nos la meitat del camí, ens hem desviat per la carretera (o camí..) 939. Hem arribat directament a la zona del llac Lagarflot (o Logurinn), on diuen que hi ha un monstre (rotllo lago ness), però no l'hem pogut veure..
Després de dinar en unes tauletes de picnic al bosc més gran d'islandia (Hallormsstaðaskógu) hem anat a veure la cascada de Hengifoss (de lluny, pq eren 2 km de pujada i avui no teniem ganes..). Després hem anat vorejant el llac i hem acabat a la Lyngas Guesthouse, on dormirem avui. Com ens sobrava temps, hem aprofitat per anar al poblet de Seyðisfjörður, situat al fiord del mateix nom i on arriben els Ferris de Dinamarca i Illes Feroe. Un poblet pintoresc, però sobretot la carretera per arribar-hi, una carretera que travessa un immens camp de neu-gel. Sembla que estiguis a Alaska o l'Antartida.
Man on the ice
Una curiositat: a Islandia et trobes per tot arreu ovelles (n'hi ha 2 per cada habitant islandès) i a més, sempre van de tres en tres!!!
Ovelletes, pugen per tot arreu
Per acabar, ja que avui a la Guesthouse hi ha cuina, hem fet de chefs. Hem comprat pasta amb salsa de formatge i després ens hem adonat que les instruccions per fer la salsa estaven només en islandès. total, que amb ajuda del google translate, sentit comú i 10 minuts d'estudi, sembla que encara ens ha sortit un sopar la mar de bò!!
Quin dia avui! ple d'imatges que ens emportem cap a casa, paisatges islandesos i sobretot el gel de les glaceres (no sabia que es diu glacera en català, jo li dic glaciar i tan pancho). Hem començat el dia pel parc de Skaftafell, a tocar del glaciar Vatnajökul, el més gran d'Europa (3.000 km³ de gel, com si res..). I un dels principals escenaris de Game of Thrones (esperàvem veure algun dels Night watch però no hi ha hagut sort..) Tot i que el glaciar s'anomena Vatnaökul, cada llengua té un nom en particular (Svínafellsjökull, Skaftafelljökul, i noms així de curts..) Hem començat arribant a peu de glaciar del Svínafellsjökull (glaciar del porc?) i ja ens hem quedat anonadados, tant per la vista com pel silenci, podíem sentir el cruixir del glaciar:
A peu de glaciar se't congelen les idees
Seguidament entrada al parc de Skaftafell. Hem fet alguns dels itineraris de trekking marcats, arribant a la Svartifoss, un salt d'aigua enmig de columnes negres, passant pel Sjónarnipa i finalment un llarg passeig fins al mirador una vista des de dalt del glaciar Skaftafelljökul, IMPRESSIONANT, les fotos no fan justicia de la grandesa i alhora sensació de silenci:
és una gallina àrtica, una perdiu polar...
?!?!?!
Svartifoss, després d'esmorzar
Se'm mullen les idees
Mirant a l'infinit..
Després, un dinar de pícnic a les moltes tauletes del parc (amb Skyr de postre, s'està tornant un vici..) i caminata de despedida i en ruta, cap a un dels llocs que teniem més ganes de veure: els llacs Fjallsarlon, Breidarlon i Jökulsárlón. Formats per l'aigua de desglaç dels glaciars (l'aigua està a 2º!!!), van caien trocets (o moles) de gel també dels propis glaciars. No hem pogut arribar al Breidarlon, perquè el camí estava tallat, però la vista i visita dels altres dos serà una cosa que no oblidarem mai. El llac Jökulsárlón desemboca directament al mar, i fa que la visita a la platgeta pròxima sigui especial, ja que blocs de gel en una platja és una cosa desconcertant de veure.
Fjallsarlon, un cubito d'aquest per la cocacola i no s'escalfa mai més
Icebergs reals!
Platja a Jökulsárlón.Fent el tonto, com caiguis i et trenquis la crisma!
Gel a la platja!!
BRUTAL!
I per dormir, a la Granja reaprofitada també per acollir hostes del Guesthouse Skatafell, acompanyats de ovelletes:
Un dels edificis de la granja on avui dormirem, però són les 23.30 i encara és de dia!!!
Tot i ser de dia, els cavalls tenen son i dormen, estan tiesos.
