Adeu Corea!

I ja som de nou a l'aeroport de Seul Incheon, acomiadant-nos de Corea...

Dies intensos en un país del "lejano oriente", comunicant-nos moltes vegades per signes i coneixent una cultura i costums diferents.

Ahir vam fer el darrer recorregut per Seul,  al matí vam anar a la zona del parc olímpic del 88. Ho vam trobar fins i tot més ben conservat i aprofitat que la mateixa zona a Barcelona. aquí s'ha convertit en un parc ple de moviment d'escoles, gent passejant i fent esport. La zona està molt ben conservada i animada, fins i tot quan vam arribar va començar un espectacle musical amb les fonts del llac.


Després van anar a fer una mica de visita cultural (per si no n'haviem fet prou durant aquests dies..), en un dels llocs encara pendents i que ens ha agradat més: el Santuari Jongmyo, un santuari on els reis coreans honoraven (i encara honoren els descendents, encara que actualment sigui una república) als seus antecessors.

La visita amb guia anglès va ser del tot profitosa (com a mínim a aquesta guia se l'hi entenia tot bastant bé)


 La visita era tancada, només pots entrar amb guia. Per la qual cosa teníem tot el recinte per nosaltres sols, amb una pau i tranquil·litat no trobada en cap altra zona de Seul ni de Corea (sempre amb excursions de nens o iaios coreans).

A la sortida del santuari, en tota la zona vam veure un espectacle molt extrany: tota la plaça estava plena de iaios (però iaios, iaios por doquier) asseguts, jugant a una espècie de dames, cridant (alguns se'ls hi anava l'olla...). feia una mica de por:



 I després, ja a l'hora de dinar, vam passejar per la zona de joieries una mica ochenteras, amb molt brillo y luces però amb aparadors de l'any de la picor. Vam tornar a veure el que ja havíem observat en altres llocs i tendes: quan és l'hora de dinar, en comptes de marxar a un lloc a menjar, es fan portar el menjar (hi ha unes dones que porten el menjar amb la safata dalt al cap...) i mengen de peu o sentats al terra dins de la tenda al mateix mostrador! el tema dels horaris de les botigues i dels treballadors encara no l'hem comprès (molts treballadors, algunes botigues tanquen aviat, altres obren tard, unes estan tot el dia...?)



I per acabar el dia, vam passar pel parc on es va declarar la independència coreana a principis del SXX:


 I per finalitzar, un passeig pels mercats de Namdaemun i Myeongdong. Una bogeria de tendes, gents i tot l'habitual als mercadillos coreans. Per sopar vam entrar en un garito (ja no ens fa por res!! :) ) on vam menjar arròs fregit amb pollastre marinat (fregit a la mateixa taula, como no..). Puc afirmar amb rotunditat que és el plat més picant que he tastat en la vida!!


I ara ja ultimant les hores a corea, a l'aeroport. Un aeroport enorme, potser el millor que hem estat. Tot molt ben indicat, moltes zones de repòs, compres, menjar, fins i tot hem trobat una banda musical en directo para amenizar la velada:



I res més, aquestes són les darreres paraules des de  Corea.. fins al pròxim destí!

2 videos de Seul

Una entrada ràpida només per posar 2 videos, el tradicional del menjar (sopar) i un al metro, un amic es dormia en el regazo de Vanessa.

Sopant a Dongdaemun


Metro de Seul

Volcano land

Un altre cop a l'aeroport esperant el vol cap a Seul, última etapa del viatge.

L'illa de Jeju se'ns ha resistit una mica, entre les males conexions de transport públic i esperes interminables de bus se't passa el temps volant. Ahir vam anar a la part est, al poble de Seonsang per veure el Pic de la sortida del sol o Seongsan Ilchulbong Peak (catalogat per la UNESCO com a World Heritage).

Un volcà format fa 100.000 anys amb un crater en forma de corona, amb penya-segats directes al mar i una ampla plana que conecta amb Seongsan. Un lloc molt paisatgístic (rotllo perdidos) però ple de turistes coreans.

 Abans de pujar fins a dalt del volcà per las escaleras de la muerte. Si, si, vam pujar fins a dalt de tot..

L'interior del cràter és una gran plana verda, fins i tot abans hi pujaven els animals i els deixaven pasturar per allí, sense poder escapar-se.

Després de pujar tot el volcà, vista interior. Ens mereixíem un descans..

Vista del poble de Seongsan, 

Al baixar vam poder veure a les tradicionals dones/iaies pescadores (però modernes, amb trajes de neopreno). Es foten les ties a l'aigua a buscar marisc i pops, a pulmó!

Abuela pesquera, qui s'imagina aquí a una iaia de la Imserso?

Després de dinar, voliem anar a visitar l'illa de U (U-do), però a l'arribar al port hens han dit que ja no arribavem al darrer ferri de tornada.. Total, que a esperar de nou un bus i a buscar alguna altra cosa. Al final hem tornat cap a la ciutat de Jeju i a fer una volta per allí.

De Jeju marxem amb la impressió que no l'hem conegut prou, ens han faltat alguns llocs i no hem tingut suficient mobilitat. El que si hem vist són els Dol hareubangs  o avis de pedra. Avis amb barret, sense cames i tocant-se la panxa.
Unes estatues amb origen encara no consensuat (hi ha com a mínim 3 teories) distribuïdes per l'illa (només 47 són originals, la resta són rèpliques pels turistes coreans)

 Dol hareubang i hareubanga
Los 7 enanitos hareubangs

I ja finalment avui a l'aeroport, esperant l'avió.


Ver 05 - Jeju - Seul en un mapa más grande

Chechu

I sense adonar-nos ens trobem ja a la penultima etapa de l'aventura coreana, l'illa de Jeju (pronunciat Chechu...), declarada una de les 7 meravelles mundials naturals.

De nou amb teclat corea/angles al pc de l'habitacio  (no els hi sortiria mes barat posar wifi que un Pc a cada habitacio??)

Teclat multicaracter...

Despres de compartir l'avio amb un institut de nens coreans (l'avio anava a tope) vam arribar a l'illa. Al recollir les maletes i dirigir-nos cap a la caseta de lloguer de cotxes la primera incidencia greu: al no tenir el carnet de conduir internacional en regla no hi va haver manera de que ens donessin un cotxe! i mira que vam insistir, va venir l'encarregat, i res, els tios com parlar amb la paret. Que si no el carnet internacional no estava OK, ja podiem tenir carnet de conduir espanyol/europeu que per ells com si voliem tenir-ne un de bicicleta. Al final vam haver de desistir i anar amb la cua entre les cames cap a l'hotel.

Sort que despres seguint la nostra tonica habitual vam sopar tipicament corea:

Sopa amb Mandu i arros. Algo mes sense nom distingible al fondo... 

Aquest mati, superada la resignacio, cap al bus i a visitar la part oest i sud de l'illa. L'autobus es una mica complicat perque per creuar l'illa fa moltes parades i triga molt de temps. Total que el dia se'ns ha fet curt i hem vist la meitat del que voliem. Ens ha arribat el temps per anar al  poble pesquer de Seogwipo i visitar les cataractes Jeongbang (les unices d'Asia que donen directament al mar).




Despres hem anat a veure les cataractes Cheonjiyeon (Jeju es una illa volcanica i esta plena de coves i forats volcanics, filtra tota l'aigua de pluja i surt despres en rius i cataractes...)


Foto amb amiga coreana de regal

I un video de la posta de sol des de l'illot de Seopseom amb musiqueta ambiental i tot:




De Jeju sempre destaquen que hi ha taronjes i dones que a mes es dediquen a pescar i recollir marisc (fins i tot bussejant). Conten que hi ha mes dones que homes perque durant segles els pirates que arribaven disparaven a tot home que veien treballant, mentre que si eren dones no els hi feien res (sona a excusa dels homes per no fotre brot...). Total, que al final nomes hi van quedar dones...

La veritat es que en comptes de taronjes el que hem vist (i molt) son mandarines, i les dones que hem vist son totes iaies arrugades...

Estatua de jejuana bussejadora

I per ara aixo es tot des de Jeju, dema la part est i el que doni temps!!


Gyeongju i Busan (2)

Busan és una ciutat costera i on arriben els ferrys internacionals (sobretot del Japó), i això es nota tant en la gent (els trobem diferents que a les zones anteriors, i menys amables) com en l'ambient de la pròpia ciutat.

A més, és l'única ciutat no envaïda pels comunistes a la guerra de Corea del 1950 i és una de les coses de les que n'estan orgullosos.

Només arribar vam anar al famós mercat de peix de Jagalchi, un edifici enorme amb 7 plantes on pots comprar i menjar el peix. L'espectacle, però, continua a fora, carrers i carrers amb paradetes de peix (viu) i chiringuitos per menjar. Lo dels mercats coreans és per examinar: genero (peix, verdura...) per tot arreu, els hi és igual que estigui al terra, que hi hagi algo al costat, la gent dormint a la paradeta, tot exposat i menjant en qualsevol lloc... Àsia en estat pur.







Després vam anar a la zona del PIFF (Festival Intenacional de cinema de Busan, el festival de cine més important d'Àsia), una zona plena de gent totes les hores del dia i la nit. Una mica més tard vam pujar al parc de Yongdusan, on hi ha la torre de TV.

Al parc de Yongdusan amb un dels molts fans que hem anat trobant.

I per la nit a sopar a la platja de Gwangalli:



Ahir una visita al temple de Yonggungsa. Curiós per ser un temple budista al costat del mar (normalment sempre estan a la muntanya). Un dels millors temples que hem vist.


I ja per acabar la tarda, una visita al centre comercial més gran del mon segons el Guiness: el centre Shingseunsa. Massa gran per nosaltres i tot...

Aquest matí una visita ràpida per la zona de Jagalchi de nou i ara a l'aeroport per agafar l'avió a l'illa de Jeju:



Ver 04 - Busan - Jeju en un mapa más grande


Gyeongju i Busan (1)

Doncs després de bastants dies de no actualitzar, ara que tenim temps d'espera a l'aeroport de Busan anem a escriure una mica.

El darrer dia per Gyeongju va ser de visita "rural" total a les afores de la ciutat. Vam agafar el bus núm.11 i en 30 minuts érem al temple de Bulguksa. aquest temple és un dels més grans importants del budisme a Corea i patrimoni de la humanitat, destruit en successives invasions japoneses però encara amb les escales o ponts originals del 750 i amb dues pagodes de pedra catalogades com tresor nacional de corea. 

A l'arribar estava ple de grups de nens que feien la visita del cole, com no uns quants "hellos", etc.. ja ens hem acostumat. Vam agafar la visita guiada en anglès, i resulta que erem els únics. Per tant, el guia per nosaltres sols, es deia "BYC"(les sigles del seu nom en coreà, ell es refereia a si mateix així).

 Nosaltres amb el BYC tocant l'esquena del porc, diu que porta bona sort i si ens toca la loto li hem de donar un 20% al guia.

La visita molt interessant i el guia molt simpàtic i content de poder practicar anglès amb algú, ens va estar explicant tota la filosofia budista amb les zones del temple i també fent d'interprete amb els nens. Unes quantes preguntes filosòfiques per aquí, unes estàtues per allà i a l'acabar la visita va el tio i ens dona la seva targeta i unes quantes més per si els nostres friends o coleagues venien a Gyeongju i volien un guia.

Després vam agafar el bus 12 llançadera capa la gruta Seokguram, on hi ha una gran estàtua de Buda que mira en direcció al mar dins la cova artificial del S.VIII. Un carretera de muntanya que millor no recordar, entre l'estil de conducció coreana i els revolts semblava el rallye amb bus...

 Farolillos a l'entrada, todo un espectaculo de luz y color..

 Un cop vista la zona i quan ja ens haviem fet  a la idea del rallye de nou, anem a la parada de bus i veiem  que el següent bus no sortia fins més d'una hora!.. total, que a esperar toca. Ens vam comprar unes castanyes per passar el rato i omplir l'estomac.

Menjant castanyes amb un grup de coreans i un monjo budista de fondo..

 Al final vam aconseguir tornar de nou a Bulguksa i dinar Bibimbap a un chiringuito. Una de les curiositats que hem anat veient i que en aquesta zona encara vam veure més és que aquí els hi agrada posar les coses a secar al sol (peix, calamars, arròs...). I quina zona que sigui àmplia, plana i espaiosa hi ha? exacte, el pàrking dels cotxes!:


Secant arròs al parking, Corea pot ser en algunes zones moderna però segueix sent Àsia.

 I després de passar la tarde pel centre de la ciutat i visitar la tomba del general Yusin (crec que es deia). , a l'endemà en ruta de nou. ara cap a Busan. Primer, però, esmorzar al Paris Baguette, el nostre lloc preferit (i sort, perquè si haguéssim d'esmorzar coreà de bon matí...):



Per situar-nos, la ruta cap a Busan:




Ver 03 - Gyeongju - Busan en un mapa más grande

Gyeonju

(recordatori: escric en un Pc corea amb teclat corea/angles...)

Avui hem passat tot el dia caminant per Gyeongju. Quan els 3 regne antics de Corea es van unificar, aquesta ciutat va ser designada la capital. Per tant, es troba plena de monuments i llocs hist`orics "desperdigados" per una superficie molt gran. Era capital i residencia de reis i aixo es nota.

A l'antiga Corea enterraven els reis i personatges importants en "tumulos" (una mica semblant al tema de les piramides egipcies pero en petit i amb pedres). Hi ha tumulos d'aquests per varies zones de la ciutat, nosaltres hem comencat la visita per l'agrupacio de tumuls del tumuli parc i les tombes reials de Daerungwon. Dins de Daerungwon hem entrat a l'unica tomba que es pot visitar, la tomba de Cheonmachong.

un tumulo i un mulo...

Hem seguit per tota la zona dels palaus, on hi ha la torre observatori astral mes antiga d'Asia (diuen...), l'observatori Cheomseongdae. Despres hem passat per la nevera (o gelera) reial Seokbinggo.

Torre Cheomsongdae envoltada de minicoreans, famosa con gafas de sol en primer plano.

Caminant una mica mes hem arribat a l'estany Anapji Pond, on el Rei feia festes i recepcions per a invitats. Amb la invasio japonesa de principis del S.XX va quedar totalment destruit, ara hi ha una replica de nomes 3 edificis del complexe que existia.
Anapji pond, autorretrato amb boques obertes...

I continuant, continuant, visita al Museu Nacional de Gyeongju. Se'ns ha fet l'hora i hem anat al mercat de Seongdong a dinar (sempre una incognita que ens trovarem...). Como no, video per immortalitzar el moment (amb ajuda de a duenya del establecimiento)




Per la tarda, acabar de visitar el mercat (tota una experiencia...) i el temple budista de Bunhwangsa.


I per acabar, el comentari de la jornada: Ja ens estem acostumant a triomfar com a occidentals entre els nens i adolescents, tots ens saluden amb un "hello" o "hi", algu ens diu "my name is..." i fins i tot algu s'atreveix a demanar-nos una foto amb ells (amb comentari "you are very tall" inclos...):

foto amb els amics coreans, amb edat de sortir-los els grans...

 Pero el millor encara estava per venir...

...aquesta tarda al temple de Bunhwangsa ens hem comencat a sentir observats... a l'entrar al temple, un home s'ha creuat amb la Vanessa i ha fet "oooohhhh". Bueno, podria ser com lo dels nens... pero resulta que sempre el teniem aprop... anavem cap all'i, ell cap all'i.. anavem cap alla, ell  cap alla... paravem... ell parava.. feia un passet... s'acostava una mica mes... total q si no ens moviem al final el teniem al costat..

..a mes es notava que volia dir algo pero no s'atrevia... fins i tot la Vanessa li ha dit "hello" i el tio no ha contestat... fins que de sobte s'acosta a ella i li diu una frase algo aixi com:

 혀ㄷㅎㅇ Beauty 효디망ㅁ,믕 Sky ㅓㅏ노하ㅓㄴㄹ.

Nomes hem entes beauty i sky... pero tot i aixo seguia per alli... ha estat tota la visita pululant pel voltant nostre i ja teniem por q se'ns acoples tot el cami de tornada (per carretera i camp...) pero al sortir del temple s'ha quedat merodeando i res mes...

Lo ha enamorao!!! hi ha testimonio grafico (encara que la miss no m'ha deixat gravar mes temps...)





De ruta a Gyeongju

(Estic ara escrivint amb el pc de l`habitacio, sense accents ni res teclat en corea i angles  ㅙㅣㅁ 볃 ㅅ미, ㄷㄴㅊ걏 두 책ㄷㅁ)
Avui ruta a Gyeongju.

El trajecte Sokcho-Gyeongju és complicat:
El tren no és una opció molt utilitzada a corea (excepte el tren d’alta velocitat que uneix Seul amb Busan) i només hi ha 1 tren al dia des de Sokcho, sense definir les hores totals de viatge automàticament queda descartat. L’altra opció és el bus, ni pensar tampoc en el bus directe perquè també va per tota la costa est de corea, més de 8h per carreteres regionals plenes de corves. Es pot anar via Seul però seria fer molt de tomb i allargant també el temps de viatge. La darrera opció és agafar un bus directe a Daegu i després una altre cap a Gyeongju que triga una hora més o menys. Però cal anar amb compte, ja que a Daegu hi ha 2 estacions: Buk Daegu i Dong Daegu, si vas a la primera són 5 h (va per autopista) i és d’on surten després els busos a Gyeongju, mentre que a la segona el temps s’allarga molt més i has de creuar Daegu per acabar també a Buk Daegu..

En fi.. aquest matí ni cortos ni perezosos hem posat rumb cap a la Intercity Sokcho bus station, hem arribat allí a les 9.45 i hem intentat saber a quina de les 4 taquilles demanar el tiquet (tot en coreà, res escrit en anglès..). Quan hem descobert que era la 4a hem demanat 2 tiquets a Buk Daegu pel bus de les 10.30 i a esmorzar mentre fem temps.


Ver 02 - Sokcho-Daegu-Gyeongju en un mapa más grande

El bus, com el de seul, super ampli i còmode (dóna gust viatjar així per corea en autobus). Curiositat del viatge: 1) de sobte, arribem a una ciutat i el conductor es para a un tunel de lavado a netejar el bus!! Amb tots a dins !!!! i la gent sense inmutar-se... i 2)  el conductor anava amb chancles i mitjons!! conduint tota l'estona aixi!

 Autobus amplio estandar
Netejant el bus al tunel de lavado, teniem por que ens fes baixar a assecar els vidres.

Després de la paradeta de rigor a les dues hores, hem arribat a Daegu, no hem trobat bus fins 1:30 h despres, hem aprofitat per dinar, i despr'es rumbo a Gyeongju.

Gyeongju és una ciutat turística, però amb hotels agrupats a la zona del llac molt a les afores, a més el transport en bus a la zona semblava una mica complicat i no ens interesava gaire estar tant allunyats. L’opció que haviem llegit i ens quedava era agafar allotjament a un dels molts motels del centre. Són els anomenats “love Motel”,  al principi pot “tirar p’atrás” una mica la idea de allotjar-se en un hotel per a parelletes coreanes” i amb l'aspecte de luces de neon y oscuridad (hi ha molts motels a la zona). Pero ens ha acabat d`animar a entrar el veure com davant entraven pares amb fills... al final tampoc era per tant..



Un cop instal`lats, hem agafat els bartulos per a “patear” la zona i a sopar Gimbap i Mabuc (o algo aixi...)



Adeu Seul, hola sokcho (2)

L'objectiu d'avui era passar pàgina d'una megaciutat com Seul i què millor que un poble pesquer com Sokcho i el Parc Natural de Seoraksan!

Aquí si que ja som a la Corea profunda, els cartells ja no estan també en anglès (ara tot són símbols coreans..) i la majoria del temps som els únics occidentals.

De Sokcho destaquem sobretot el mercat de peix cru de Dongmyeongdong: un mercat on tots els coreans de la zona es posen les botes menjant la versió coreana del sashimi. Les venedores treballen en cadena: una et "capta" i et ven el peix viu (el tries tu), després el passen a unes dones que el maten i el tallen a trossets, llavors a una altra finestra te'l donen i puges a un menjador grandíssim a menjar-lo acompanyat de la resta de gent. tot un espectacle en viu.



Avui al matí hem pujat directament al parc Seoraksan, un parc natural que atrau a mils de coreans tots equipats de trekking (gorra, polar, pantaló, botes i bastons de caminar), hem pujat amb el bus núm. 7 i en mitja hora ja erem allà:

En l'arribar, mils i mils de coreans més:

 Exemple de coreans amb el kit trekking (les dones grans afegeixen al kit la tofa de cabell amb permanent)

Hem saludat a l'estàtua del buda gegant que guarda l'entrada uns metres més enllà:
 
I després hem anat al temple (també budista) de  Sinheungsa


El primer recorregut que haviem planejat era a la Roca Biseondae, després d'una horeta hi hem arribat. És una roca plena de caràcters xinesos gravats. Als coreans els hi deu fer molta gràcia veure dos piltrafilles occidentals, perque ens molts saludaven i alguns ens demanavem d'on erem (aquí, a diferència de Seul, quan els hi dius Spain posen cara de no saber on és, igual que si li dius Botswana...).

Com ja s'havia fet l'hora de dinar, hem demanat una espècie de truites de calamar i cap a dins! (amb els palillos de rigor):


Per la tarda, ja una mica cansats, hem anat al telefèric i ens han donat entrades per les 5.35pm (eren les 2.45pm!!!). com que teniem més de 2 hores, hem anat a fer la ruta de les Biryong Falls. CRASO ERROR!! entre naltros com a superexperts que som de treking i les 50 mil escales de pujada, hem acabat morts...



 I abans de fer-se de nit, la pujadeta al telefèric embotits entre coreans (n'hi ha per tot arreu)



De tornada al mercadillo de Sokcho hem comprat algo (era dolç?) per picar en un chiringuito:



Ara a dormir i demà cap a Gyeongju. Problema, sembla que només hi ha un bus directe, segurament haurem de fer transbord a  Daegu... ens entendrem?

Adeu Seul i hola Sokcho (1)

Aprofitant que el lobby de l'hotel (hotel class 300) de Sokcho té free wifi, anirem a actualitzar una mica el blog..

Abans de res, cal dir que el  video de la DMz me'l vaig currar editant i fent una trama, i resulta que el youtube per alguna raó me l'ha borrat... serà que me l'han "capat" els de google perquè tractava sobre la DMZ i l'he pujat des de corea?!?!?!?

 bueno, dit això, una mica de resum... l'últim dia a Seul va ser diumenge, al matí vam anar al city Hall, al poble Hanok de Namsangol. Un poble Hanok és un poble tradicional coreà, aquest en concret el van traslladar casa per casa al seu emplaçament actual. Allí vam coincidir amb un festival (fan festivals per tot Seul) de Taekwondo, concretament un Taekwondo concert, musica i exhibició al mateix temps:


Per la tarda vespre vam anar a Dongdaemun, un mercat de roba que és flipant, tot un barri sencer de botigues amb edificis de moltes plantes (no exagero, imagineu tot un barri de Barcelona només de botigues de roba...), i com a peor pesadilla de compras.. tenen obert de les 10 del matí fins a les 4 de la matinada!!!

Bueno, dilluns al matí ja ens vam acomiadar del Jordi i vam anar a l'estació de busos per agafar-ne un destí Sokcho. El bus flipant, uns seients supercòmodes i super ampli (per dir que podia estirar les cames assegut...). No ho entenc, són més petitons i en canvi viatgen supercòmodes i amples...



Ver 01 - Seul-Sokcho en un mapa más grande

Com ja se'm comença a fer un post massa llarg, en començaré un altre..  :(

DMZ, la última frontera...

3r dia per aquí. Avui toca matinar per anar a la frontera amb Corea del Nord, tota la frontera té una franja de 2 km per cada país (en total 4 km) en que no hi pot haver res ni ningú, la coneguda com DMZ o zona desmilitaritzada. Aquesta és l'última frontera encara vigent de la guerra freda i actualment un dels països del Eje del mal!!!

Hem anat a tota la zona de la frontera totalment explotada pel turisme (dorasan Station, 3rd tunnel, freedom bridge...). Teníem l'esperança de poder passar a corea del nord i conèixer un dels nostres ídols, el paio que va sortir a afers exteriors amb el Mikimoto (un paisà del camp de Tarragona).. ho haurem aconseguit?:






I de tornada, a dinar al nostre barri d'Itaewon, on feien un festival internacional tot el dia.
Per la tarda, com no podia ser d'altra manera hem anat al barri de Gangnam, seguint així el Gangnam Style, conegut en tot el mon.



Després per tota la zona del centre comercial COEX i rodalies (no val gaire la pena, per cert...)

Demà més..

Dinant

Actualització ràpida abans de anar a dormir, que demà matinem per anar a la DMZ!

Dinant a un restaurant autòcton, no sabem el nom del plat que hem menjat (ni molt bé què era...) perquè ningú parlava ni paraula d'anglès:




I d'extra un grup de nens coreans vestits amb la roba típica coreana, aquest matí al palau de Gyeongbokgung




 El que si causem furor als nens una mica més grans (10 o 12 anys) el fet de que siguem occidentals els hi fa molta gràcia, ens miren, riuen i fins i tot ens han dit "what a nice face!". Unes altres noies s'han atrevit (amb molta vergonya i sense acabar la frase) a demanar-nos fer-se una foto amb nosaltres (i després nosaltres amb elles):



welcome to Korea

1r dia per terres coreanes, una mica zombis pel jetlag i sobretot pel fet de dormir 4 hores a l'avió... a l'avió et fan dormir a les 21h de la nit (quan encara no tens son) i unes 6 o 7 hores després tachaaan, tornen a obrir les llums i et passen l'esmorzar, perque resulta que ja son les 9 o 10 del matí! (la magia dels husos horaris).

Doncs avui hem arribat a les 11 del matí a Seul, on ja ens esperava el Jordi des de feia més de 2 hores. Un cop situats, hem agafat el metro cap al barri d'Itaewon, on tenim el nostre apartament. ens hem trobat  mb el Jin (un personatge que mereix un llibre per ell solet) i ens ha acompanyat al pis.



Ver Itaewon en un mapa más grande

Després de dinar hem fet un tomb pel barri (Itaewon és el barri més occidental de Seul, sembla ser...) i després hem pujat a la N Tower, unes vistes reomanables de Seul, on veus que la ciutat és enoooormement gran.

Com q estem ja cansats, per avui res més, us deixem amb un video resumen:


Preparats de nou

Una altra vegada, i ja van 3.. preparats de nou per noves peripècies pel mundo mundial, ara cap a Corea del Sud!!.

Aquesta vegada estrenem nou disseny de blog (esperem que no falli res..) i també estrenem company de viatge durant la nostra estança per SEUL, el Jordi ens acompanyarà durant 5 dies, després seguirem l'aventura per terres coreanes sense ell.

En entendrem amb la gent? parlaran anglès? menjarem gos? anirem descubrint totes les respostes durant 18 dies (16 in situ +2 ocupats en anar i tornar).

Preparats ja per fer les 2:20 hores fins a Amsterdam i després les 10 hores fins a SEUL, en total 14 hores en trànsit.  És a dir que sortim demà dimecres a les 13:15 de BCN i arribem a les 10:50 del dijous (hora local) a SEUL. Tot un récord!!



Ver Ruta avió BCN-Seul en un mapa más grande