Washington DC

Amb una arribada una mica estranya a Washington continuem el viatge.

Resulta que el nostre hotel (Holiday Inn express) és a les afores, i segons la web tenen un autobus lanzadera (shuttle bus) des de Union Station fins a l'hotel. Cronología de los hechos:
- Arribada union St., 14h. Li preguntem a una dona del bus turistic on paren els shuttle i ens diu que allí mateix. Esperem.
- 14.25... un sol que crema (hem passat de finals d'hivern a Boston a principis d'estiu a Wash.) venen al nostre costat dues dones d'uns 60 anys acompanyades d'un homenot negre vestit com de xofer, ens pregunten si anem a l'hotel i li diem que si, elles van a l'hotel del costat, que es veu que comparteix shuttle.
- 14.45... com tenim el telèfon del nostre hotel, una de les dones truca... com les dones no callen, entenem que li diuen algo així com que fins a les 17h no hi ha shuttle... no ens fiem gaire de les dones, que semblen una mica pallá..
- la dona del bus turistic (que fa com de guardia urbano de la zona per voluntat pròpia: para taxis, ordena els busos que no son de la seva companyia...) també truca, li diuen lo mateix... ens diu q potser millor agafar un taxi (on hi ha l'hotel no arriba ni metro ni bus...). Naltros morint-nos de calor...
- La dona del bus turistic ens para una furgoneta taxi i pujem naltros 2, les 2 dones i el negre xofer (que encara no sabem si venia amb elles o no...).
- El tio del taxi, al pujar fa una cara.. quan li diem l'adreça sembla que no tingui gaire idea del destí, el que si fa és començar a sumar $ extres al taxímetre com un boig, fins a 11$ + la tarifa de la carrera...
- Comencem a anar per avingudes llargues, el paisatge canvia a extrarradi... en sec, les dones es comencen a posar histèriques i diuen que si el taxista no ens porta al lloc, que si anem al contrari, que si condueix com un boig (això últim ho corroborem, els taxistes de washington van a lo loco). El negre "xofer", que ha estat tota l'estona com a camara lenta, segueix igual, les dones dient que ens perdiem i ell dient "I don't think so"...
- El taxi sembla el camarote de los hermanos Marx. Total, que de sobte apareixen els dos hotels, por fin.. pero elles dient que el holiday inn aquell no era el nostre!!
- Després de fer un gir de casi 180 graus amb el taxi, resulta q si q era l'hotel. Al final arribem sobre les 15.15 h a l'hotel, por fin. Les dones marxen tot rient..

Haviem llegit que Washington és una ciutat encara segregada racialment, sobre el 60% és població negra, però viuen concentrats en zones determinades: una de les quals és on hi ha el nostre hotel :). A més, no s'enten el que diuen!! parlen super tancat.
Com que l'hotel està en un cruce de caminos i no té restaurant, vam sortir per la zona a menjar.. como no a un KFC... anem a entrar per la porta i un negre del carrer ens diu cridant: "da-doo-laa!!!", "da-doo-laa!!!".. Nosaltres dubtant entre intentar desxifrar el que diu o sortir corrents perque pensavem que ens demanava un dolar (així som de cutres). Intentem obrir la porta del KFC i veiem que no s'obre, el paio devia dir "the door is locked". I un cop a dins, al demanar el menjar ja no es pot explicar: la noia dient-nos paraules i no s'entenia res!!

Un cop ja  recuperats i amb l'estomac ple, agafem el shuttle de nou a les 17h cap al centre. Típic escenari del 4 de Julio.

I, sense saber com, vam acabar passant pel costat de l'EPA, como no foto al canto: