Avui hem fet el darrer dia de ruta cap al nord. Finalment ens hem quedat amb les ganes de poder anar a Tadoussac i agafar un vaixell per veure les balenes, que arriben a aquesta costa per l'abundància de plàncton. Entre que el dia ha començat plujós i hem sortit tard, ja no ens ha vingut bé. En una altra ocasió i lloc serà...
Al final el que hem fet és una ruta per tota la zona del Charlevoix. Primer hem anat fins a Saint-Joseph-de-la-rive i agafar el ferri de 15 minuts cap a la petita illa de "Aux coudres".
L'illa és un lloc tranquil, només hi viuen 1300 persones. Fas el tomb de seguida:
Entre volta i volta se'ns ha passat el temps i hem perdut el ferry de tornada de les 14h, el següent sortia en 1 hora, per la qual cosa hem decidit quedar-nos a dinar en un restaurant bastant casero. I aprofitant, hem demanat per acompanyar el dinar i poder provar-lo, el poutine, el plat típic del Québec. Una mica massa pesat pel nostre gust: salsa, formatge i patates.. una barreja una mica rara
I després un cop a terra ferma, hem anat a Malbaie, on hi ha el Manoir Richelieu, un hotel amb estètica de castell (hotel pels ricachons d'inicis del s.XX) i el casino al costat:
Pujant, pujant per la rivera der riu Sant Llorenç (més que un riu, sembla un mar) hem arribat fins a Saint-Simeón amb l'esperança de veure alguna cua de balena sobresortint de l'aigua, no hi ha hagut sort.
De tornada, en comptes d'anar per la costa (del riu), hem anat per la part interior, fins arribar a Saint-Hillarion. El que ens ha portat allí no era el crist que tenen a la plaça de l'esglesia (també n'hi ha de semblants en quasi tots els pobles):
El que voliem veure és el cràter del meteorit. Resulta que fa uns 350 milions d'anys va caure un meteorit entre la Baie de Saint paul i la Malbaie, un pedrusco de 2km de diàmetre que va originar el segon cràter causat per meteorit més gran del món (segons diuen). Amb una mica d'imaginació, encara es pot veure la forma del cràter (la part alta serien les muntanyes, la carretera el travessa)...
I per avui ja és tot, demà comencem la ruta cap al sud, desfent el camí fet fins a la ciutat de Québec, arribar fins a la frontera d'USA (aquesta vegada per l'estat de Vermont) i tornar a fer nit a mig camí cap a Boston.
Això ja es va acabant...
La ruta diària:
Ver 2011-07.1 Charlevoix en un mapa más grande
1 comentaris:
quin forat més tremend del meteorit, avui he ensenyat a la iaia Teresa el blog de tots els dies del viatge, hem estat més d'una hora i ha mirat totes les fotos i videos del viatge, el que més l'ha agradat són els plats plens de menjar, no passeu gana, estava preocupada, li ha agradat tot moltíssim i s'ha posat molt contenta, el dilluns ens veiem en l'aeroport, petons parelleta. visqui el Barça, avui pot guanyar la champion. petonets. Papar
Publica un comentari a l'entrada