America's way of life


En els 2 dies i mig que portem a Washington ja hem pogut veure que aquesta és la capital de la "gran nación". Si per ells Amèrica és el centre del món, Washington és el centre del centre:  moltes banderes, molts memorials i molt patriotisme.

Ahir vam anar al cementiri d'Arlington, cementiri d'estètica típica i on hi ha enterrats més de 320.000 soldats de totes les seves guerres (guerres per la llibertat d'USA i del món, com s'encarreguen d'escriure per tot arreu..), des de la guerra d'independència fins a la de l'Afganistan. Sembla que els enterraments siguin continus, perque en un matí ja en vam veure 2: amb la bandera, l'orquesta, la trompeta i les "salvas al aire". les altres tètriques atraccions són a tomba dels Kennedy i la del soldat desconegut (un per cada guerra mundial, de Korea i de Vietnam) amb el seu canvi de guàrdia i honors respectius.





Un cop recuperades forces (les distàncies dins al cementiri són enormes), després de dinar ens mereixiem  prendre un Frapuccino de postre (gran descobriment, Frapuccino Moka!!)

Ja per la tarda, no podíem deixar de visitar el monument a Líncoln, amb l'estàtua gegant:


Conegut mundialment perquè surt als bitllets de 5$...


I al costat mateix, més Freedom, Honor, Valor.. als memorials de Vietnam i Korea:


Avui hem dedicat tot el dia a visites varies d'edificis. Voliem visitar el US Capitol, seu del congrés. Els americans això de vendre't les coses ho saben fer, i molt bé. Visita d'1 h, pel·lícula d'introducció i guia amb una capacitat d'explicar i de mostrar que només saben fer ells.


Hem passat també per la seu de l'arxiu nacional, on tenen exposats els originals de la declaració d'independència, la constitució i el Bill of rights ( les famoses "enmiendas" a la constitució). Aquella època no sabien el que erens els A4, perque els tres documents fan uns 3 pams d'alçada cadascun!


I també hem tingut temps també per passar pel museu de l'aire i de l'espai.


I per contrarestar tant d'americanisme, ja que passàvem per aquí avui hem anat a dinar al restaurant Jaleo. Restaurant espanyol del mediático José Andrés. Hem menjat unes quantes tapes, que després de tant menjar ràpid ja venia de gust:


I per acabar el dia, de tornada a l'hotel, tocava fer una rentadora. Que la roba bruta es començava a acumular :)

3 comentaris:

Joan-Jordi-Marta ha dit...

He de dir que l'entrada d'avui m'ha encantat! M'han agafat ganes de venir! Ja us heu trobat al Lorenzo Milà?? Per cert, jo vull un bitllet i una moneda (petits)si us plau! Ja us ho pagaré en euros!
Molts petons des de Reus (que us esteu perdent el Trapezi!

Sister ha dit...

Que modennas son las lavadoras de allí que primero tienes que poner las monedas no? jijijiji (a saber a que hora os habréis puesto a hacer el vídeo)

molts petonets y actualizar pronto!!!

Vanessa F ha dit...

Ja ho sé q ja esteu a prop de NY, pero una pregunta...
A que tenia raó en q el Lincon fa por? Jujujuuuuu

Publica un comentari a l'entrada