Petites conclusions i algunes preguntes sense resposta

I ja som aquí, a l'aeroport internacional de Boston Logan (amb wifi gratis, com no podia ser d'altra manera... ens queda encara bastant per apendre en serveis al client..). Queden dues hores i mitja per a la sortida del nostre vol amb destí París, i de París a Barcelona, arribant demà a les 14.45...

Avui encara ens ha donat temps de visitar el que ens havia quedat pendent de Boston: la universitat de Harvard. Un campus amb atmosfera totalment universitària, es nota que aquí això de l'educació de les futures ments del país s'ho prenen seriosament.




I després, a tornar el cotxe a l'oficina de Alamo de l'aeroport (en total hem fet 2520 km de cotxe!!), facturar les maletes (ens hem passat de pes d'una i hem hagut de trasvassar part a l'altra..espectáculo garantizado..) i passar el control per l'escaner de cos!! tantes reticències i objeccions a europa i aquí els tios no et pregunten res, et fan passar per l'escaner i et veuen al natural..

..i aquí estem, esperant l'avió. Autorretrato:


I en comptes d'un acomiadament, unes petites conclusions o curiositats sense resposta del Canadà (que poden corroborar els nostres amics d'Ottawa :) )

- Perquè molts cotxes porten una espècie de protecció negra  al morro? pels insectes, per la neu? com més al nord pujàvem, més cotxes ho duien... no ho hem aconseguit esbrinar del tot:


- Perquè al Québec (de fet, també a Ottawa) totes les esglesies i moltes cases tenen les teulades platejades i superbrillants? deu ser per fondre millor la neu?


- Tenen un atur entre 8 i 9%, no m'extranya.. en una cafeteria et cobra una persona, et fa el cafè una altra i te'l dona una altra diferent. Al supermercat, fins i tot ens ha cobrat la caixera i ens ha ficat les coses en una bossa una altra noia!!!

- Lligant amb l'anterior, també saben fer-ne publicitat... per tot el Quebec estant fent moltes obres a les carreteres, a cada obra hi ha un cartell que posa algo així com: en aquest tram d'obres es dona feina a (per exemple) 55 persones. deu ser pq no et cabregis tant al veure les obres...

- Tothom porta les llums del cotxe enceses, tot i que no és obligatori... et fa cosa anar tu amb les llums apagades!

- Velocitat limit: de 30 a 50 km/h en urbà, 90 màxim en carreteres grans i 100 en autopista (tingui 2 o 5 carrils). I ens queixem dels 110!!

- Hi ha Tim Hortons (versió canadenca del Starbucks) per tot arreu, i molts 24h oberts (també MacDonalds 24h)

- Al Québec no "se andan conchiquitas" amb el tema idioma: Tot traduït al francès i només en francès (de fet, l'única llengua oficial): exemples curiosos: no hi ha Kentucky Fried Chicken (KFC) sinó PFK (Poulet Frit Kentucky!!!),  el Mcdonalds no és I'm loving it sinó c'est ça que j'aime... I ens queixem de rotular en castellà i català...

- Son ultraecologistes, pots comprar la llet en bossa de plàstic en comptes de tetrabrick.

- Per contra, sempre deixen totes les llums de la casa obertes (a Baie Saint paul estaven 24h) o la calefacció a tope.

En fi, curiositats que ens ha fet gràcia i algunes que encara no entenem...

I per acabar, el darrer plànol de ruta:


Ver 2011-09 St johnsbury-Boston en un mapa más grande

Per Vermont

I aquí estem, a l'estat de Vermont.

Avui poca cosa. Ens hem acomiadat de la Diane, la mestressa del B&B. Molt amable i simpàtica, cada dia preparava uns esmorzars caseros gourmet molt variats i bons:


Un cop preparat el cotxe, ruta de tornada! Avui hem fet uns 450km. Aquí a a punt de marxar del B&B:



I de camí, a les 14:45h local he aconseguit sintonitzar algo semblant a una retransmissió de la final de la champions, per ESPN latino: la situació més estranya escoltant un partit ab locutors sudamericans enmig de la carretera de Canadà...



Al creuar la frontera, el patrol de les aduanes (es deia Velazquez), al veure els passaports españols ja ens ha dit si sabiem que habia guanyat el barça, que ell havia estat veient el partit per una pantalla a la garita...

i res, som a St Johnsbury, parada per dormir i demà acabar la ruta...

La ruta d'avui:


Ver 2011-08 Baie St-Paul - St Johnsbury en un mapa más grande

últim dia de ruta pel canadà

Avui hem fet el darrer dia de ruta cap al nord. Finalment ens hem quedat amb les ganes de poder anar a Tadoussac i agafar un vaixell per veure les balenes, que arriben a aquesta costa per l'abundància de plàncton. Entre que el dia ha començat plujós i hem sortit tard, ja no ens ha vingut bé. En una altra ocasió i lloc serà...

Al final el que hem fet és una ruta per tota la zona del Charlevoix. Primer hem anat fins a Saint-Joseph-de-la-rive i agafar el ferri de 15 minuts cap a la petita illa de "Aux coudres".


L'illa és un lloc tranquil, només hi viuen 1300 persones. Fas el tomb de seguida:





Entre volta i volta se'ns ha passat el temps i hem perdut el ferry de tornada de les 14h, el següent sortia en 1 hora, per la qual cosa hem decidit quedar-nos a dinar en un restaurant bastant casero. I aprofitant, hem demanat per acompanyar el dinar i poder provar-lo, el poutine, el plat típic del Québec. Una mica massa pesat pel nostre gust: salsa, formatge i patates.. una barreja una mica rara


I després un cop a terra ferma, hem anat a Malbaie, on hi ha el Manoir Richelieu, un hotel amb estètica de castell (hotel pels ricachons d'inicis del s.XX) i el casino al costat:


Pujant, pujant per la rivera der riu Sant Llorenç (més que un riu, sembla un mar) hem arribat fins a Saint-Simeón amb l'esperança de veure alguna cua de balena sobresortint de l'aigua, no hi ha hagut sort.

De tornada, en comptes d'anar per la costa (del riu), hem anat per la part interior, fins arribar a Saint-Hillarion. El que ens ha portat allí  no era el crist que tenen a la plaça de l'esglesia (també n'hi ha de semblants en quasi tots els pobles):


El que voliem veure és el cràter del meteorit. Resulta que fa uns 350 milions d'anys va caure un meteorit entre la Baie de Saint paul i la Malbaie, un pedrusco de 2km de diàmetre que va originar el segon cràter causat per meteorit més gran del món (segons diuen). Amb una mica d'imaginació, encara es pot veure la forma del cràter (la part alta serien les muntanyes, la carretera el travessa)...


I per avui ja és tot, demà comencem la ruta cap al sud, desfent el camí fet fins a la ciutat de Québec, arribar fins a la frontera d'USA (aquesta vegada per l'estat de Vermont) i tornar a fer nit a mig camí cap a Boston.

Això ja es va acabant...

La ruta diària:


Ver 2011-07.1 Charlevoix en un mapa más grande

Arribem al Charlevoix

Amb el tema aquest de l'esmorzar a l'habitació no tens horari fixat d'aixecar-te. Total, que avui hem fet el dropo més de l'habitual i ens hem aixecat una miqueta tard. El dia ha començat molt ennuvolat, però a diferència d'ahir que també va començar així i després vam tenir molt de sol i bon dia, avui ha estat tot el dia tapat, al migdia ha començat a ploure i encara no ha parat.

Hem agafat de nou el cotxe i de ruta cap a més al nord. 1a. parada, les Cataractes de Montmorency, 30 m més altes que les del Niagara (però no tant espectaculars). Una de les atraccions és que es poden creuar per un pont penjant:





I després, parada al lloc més friki del viatge: la Basilica de Sainte-anne de Beaupré, que vindria a ser la Lourdes del Canadà. "Ordas" de busos amb iaios cantant dins de l'esglesia, una tenda de souvenirs amb estètica entre àrab + plaça de toros (Colorama de Jerusalem? amb souvenirs que tenien com a mínim 25 anys) i lo millor: crosses penjades de les columnes de l'esglesia!! tenim la dosi de frikisme per una bona temporada







Com que ja era l'hora de dinar, hem decidit aprofitar la parada per menjar algo. Entrem al restaurant de davant l'església (amb la mateixa estètica)... encara ara no sabem si era un restaurant o una residencia de la 3a edat (literal), taules amb hule, cadires de plàstic, iaies que es quedaven mirant... hem sortit esperitats. I posava restaurant!!:


Hem hagut de caminar una mica, però al final hem trobat algo normal (i molt bo, per cert), la dosi de pictografia culinària:



I ja després de dinar, havent començat a ploure i a baixar la boira, hem anat directe a Baie-Saint-Paul, al cor de la zona de Charlevoix, una zona amb grans paisatges (diuen, pq no els hem pogut veure encara). hem arribat al B&B (una mica apartat) Au Jardin d'Ozanne. encara deu ser temporada baixa, pq som els únics hostes! la mestressa (Diane, molt amable) ens ha "upgradat" l'habitació, en comptes de la que vam agafar, com no hi ha ningú més ens ha donat la més gran!!



I per acabar, la ruta d'avui:


Ver 2011-07 Quebec-Baie St-Paul en un mapa más grande

Québec la France

I ens hem aixecat aquest matí amb l'esmorzar a la porta, es veu que no tenen sala per esmorzar i te'l pugen a l'habitació, te'l pengen a la porta i quan et despertes i obres.. tachan!!





Bé, i un cop agafades forces, cap a visitar la ciutat del Québec. Si Montreal tenia aire europeu i francès, Québec no és que el tingui, sinó que és França a Nord Amèrica. Dubtariem si som a Franca de no ser per 3 coses: 1- el riu Sant Llorenç té una grandaria només possible a Amèrica, 2- En comptes de Renaults, peugeots i citroens hi ha toyotas, chevrolets, fords i hondas i 3- Parlen un francès molt raro.

Hem començat la visita pel parlament quebequès, la muralla i les portes d'entrada a la ciutat antiga (Vieux-Québec), molt ben conservades:



Passejant pel centre de la ciutat vella (rue St-Jean, St-louis,..) arribem a la plaça d'armes, on hem vist per primer cop (i no darrer, després es veu des de tot arreu) l'edifici emblema de la ciutat de Québec: el Château Frontenac, un hotel de luxe, estil de "cenicienta", enorme i post al mig de tot.  A Ottawa també vam veure un hotel de luxe d'estètica antiga, deu ser costum "del lugar":





I de cop ja s'ha fet l'hora de dinar. Atenció als futurs visitants, restaurant Le petit Coin Latin, al centre pero retirat del carrer principal (a la rue sta ursula), pel preu dels altres et donen entrant, plat i cafe (o intent de cafè...) i l'amo molt amable: entravem a les 14.15 i no ens ha posat problemes, tot i que ja no hi havia ningú i hem dinat sols tota l'estona. I amb musiqueta de jazz


I per la tarda, més vell Québec i la ciutadella...







.. i la part del port: Place Royale i Petit Champlain






 

Va ser el barri dels primers assentaments europeus, ens hem posat molt en el paper..


I ja per la nit, hem pujat al ferri que travessa el riu, una manera diferent per veure la ciutat il·luminada que ens ha semblat molt adient.

I ara a dormir que demà tornem a anar en ruta!