Avui el dia ha estat dedicat completament al "salvaje oeste". La idea era seguir visitant el que ens va quedar ahir per veure del Grand Canyon i anar en ruta cap al Monument Valley...
Fins aquí tot sobre lo previst, però ens ha passat el primer contatemps negatiu del viatge i ens ha retrassat una miqueta... ayayay...
Resulta ens hem (poso hem, però jo no he estat... q consti eh?) deixat les claus del cotxe a dins de la jaqueta, que estava dins del maleter, el qual s'ha tancat i ves per on que en aquest cotxe el maleter només es pot obrir des de dins o amb el mando...
Total, que ens hem quedat amb les claus atrapades a dins del cotxe que estava ben tancadet... ops!!
I què hem fet? després d'uns minuts de nervis, hem anat a recepció a veure si ens podien ajudar, sinó ja hem veia tirant un pedrot a la finestra del copilot i anant fins a la sucursal de dollar.com més propera per canviar el cotxe... a recepció han trucat a un paio (locksmith service) que ens ha preguntat el model i marca del cotxe i hem quedat davant del cotxe en mitja hora. Per la nostra banda hem trucat al dollar a veure si tenien alguna altra solució, però ens han dit que el que ells feien era trucar al mateix locksmith de la zona... total, que a esperar mitja hora davant del cotxe...
Lo millor ha estat l'arribada triunfal del tio.. una furgoneta Ford de l'any catapun, aparca al costat i surt un paio de película: gorra negra amb lletres grogues que posava "locksmith service, open any car door", ulleres rayban, jaqueta aviador i en ens diu: Guys, you have a small problem.. Ha fet una mica de teatre mirant a dins del cotxe a veure com s'obria la porta i se n'ha anat al darrera de la seva furgo. Ha tret una maleta de un metre, metre i mig de llarg, a dins un munt de ferrots i "cunyes", ha agafat un de cada i en un plis plas ha obert la porta del copilot!! (muy profesional), quin paio!! ens ha clavat 120$ per 5 minuts de feina, aplausos..
Bueno, després d'aquest "momento peligro", un cop més tranquils i amb 1 o 2 hores de retard, hem seguit el camí cap a la part oest del South rim del Grand canyon, potser els miradors més bonics dels que hem visitat; Yaki point, Lipan point i desert view tower:
Un cop tot vist, hem tornat a la carretera, deixant enrera el GC amb direcció a Cameron, una mica més lluny hem parat a dinar a Tuba City (de parada obligada dedicada al Jordi) i hem seguit fins a Kayenta. Des de Tuba city en endavant és terra dels indis Navajos, i realment tota persona que et trobes té la fesonomía india.
Sobre les 18h hem arribat a Monument Valley (propietat del poble navajo), realment el paisatge del Oeste Americano autèntic, hem anat rotllo John Wayne:
Finalment hem tornat a Kayenta, on dormirem avui al Hampton Inn, un hotel on tots són (como no) indis Navajos. Fins i tot el sopar (hem sopat al propi hotel pq tot estava tancat) era de menjar tipic navajo, encara ara tinc picor de la Quesadilla amb jalapeños i guacamoles, que segons ells son originaris del seu poble i no de Mèxic.
Per acabar, com sempre, la ruta d'avui: en total unes 200 milles, que són més de 300 km:
Ver mapa más grande
6 comentaris:
Jo ja estic esgotada...Quin ritme!! Espero que hagueu fet fotos als navajos, perquè això no es veu cada dia (només a les pelis...). I lo de les claus...ejem, ejem, segur que ho heu fet per poder veure al típic amercià amb rayban i jaqueta d'aviador, oi? Vane, has de ser més sutil! Penseu que si als viatges no passessin aquestes coses, moltes coses s'oblidarien!!!
Sandra
"Guys, you have a small problem" que sobrao!! bravo este hombre jajaja
No res...tot fos com això, no?
mua
A ver Iván:
Como me toca a mi corregirte tengo que decir en primer lugar y muy a mi pesar que está "mu feo" eso de echar la culpa a otros to guilt the others creo que dicen en Oklahoma.
Hablando de Oclahoma ahora hay un montón de tornados por lo que sios toca de paso (a unos 1000 o 2000 km)os podeis acercar a seguir alguno.
Por último y para no enrollarme más -que esto no es un Infocit- se echan en falta en las fotos los caballos, o como mínimo a big cowboy hat.
Román
Ivan moltes felicitats, arriba tard la felicitació, però ja saps el que es diu! Quina enveja que em feu! Espero que la Vanessa estigui gravant molt i tu fent fotos per després ensenyar-nos el reportatge! ja anireu informant de més aventures, un petonet als dos!
Laia
Josep Maria per Ivan M. i Vanessa:
¡Old West, Wild West o Far West!, dóna el mateix, fantàstic el Monument Valley o «Vall de les Roques» per als navajos, escenaris de les grans pel•lícules de John Ford, però on és el barret de cowboy?, si veig escenaris de westerns, si veig a un de Reus fent l'indi, si veig a una maca índia “filla del Baix Camp”, però no veig els “navajos”, ni tampoc els meus indis preferits els “apaches”, On es troben els indis?. Petons.....
Ei!!! Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! La veritat és q ens fa ilu q ens digueu coses. ;-)
Uff! quin susto ahir amb lo de les claus! Però bueno, ja està passat.
Molts petons a tots!
Publica un comentari a l'entrada