Una jornada tranquila

Avui ens hem aixecat amb la intenció de no anar amb presses, després de parlar per l'skype hem sortit tard de Visalia i hem fet la primera parada a Fresno, 60 km que a aquestes alçades de la pel·licula són dues passes per nosaltres.

Fresno és la ciutat més gran de la vall central de California, aquesta vall té una història d'immigració mexicana des de fa anys i de fet a Fresno ja es nota, perquè està plena de mexicans i de tendes de mexicans. L'edifici històric que tenen a Fresno és una Water tower de poc més de 120 anys (pels americans això ja és un edifici històric superimportant), :

I aquí ha vingut una altra de les peripècies, ens han posat una multa per aparcament!!!  Tots els carrers del centre de Fresno són de zona blava, amb les màquines de pagar de les pel·lícules:


I nosaltres, acostumats als americansts, on la gent agafa el cotxe fins i tot per anar al final del carrer  i aparques a qualsevol lloc (hotel, centre comercial,...) hem anat a buscar el parking d'un supermercat i cap allí que hem aparcat (a l'ombreta d'un arbre, apartadets..). Hem anat a dinar, a fer un tomb per Fresno i a comprar aigua al super... pensavem, mira com son els americans que posen tots els carrers de pagament i després tenen parking gratuit a tot arreu...

I quan tornem, una multa per aparcar més d'1 hora... després hem vist un cartellet que deia que el parking era pels clients i només gratis 1 hora..  :( hem d'esperar 24h per poder entrar a una web i pagar o reclamar... ja veurem que fem.. pq potser si passem no ens deixen sortir del pais!!!

Per cert, comprar a un super americà és tota una experiència: de l'estanteria kilomètrica que tenen amb 1000 tipus de "cocacoles", sucs afruitats, etc.. només hi ha unes 2 marques d'aigua en un lloc apartadet... a més, com això ja és terra de vins, hi ha una estanteria plena de botelles de vi, però botelles de 3 o més litres!!! 

Bé, després de Fresno hem continuat en ruta fins a Merced, un altre poble estandard de California: grans carrers i grans extensions, amb edificis de no més de 2 pisos i cap centre de ciutat fàcilment identificable, tot dispers tipus Springfield dels Simpsons. Despres hem arribat al poble de Mariposa, fundat pels miners buscadors d'or de "la fiebre del oro", un poble (o grup de cases al voltant de la carretera) que té papallones pintades per les parets i per les voreres:




Aquí farem les pròximes 2 nits, al motel Miners Inn, que ens servirà de base per visitar durant tot el dia de demà el Parc nacional de Yosemite. El Motel vol tenir un estil antic i rotllo històric, però més aviat aconsegueix un estil cutre-montañero, com exemple aquest banc de bears ens esperava a l'entrada de l'edifici de les habitacions:


I per acabar el mapa de ruta, avui de només 140 milles (220 km aprox)



Ver 19 - Visalia - Yosemite en un mapa más grande

5 comentaris:

Marta_Jordi_Joan ha dit...

Ui, però si avui deveu estar super relaxats...si 200 km no són res...Per cert!! Diu el Joan que vol que li porteu un iman ben xulo! (Bueno, crec que és el Joan i son pare...). Per cert, no sé si ja us ho havia dit, per el ginecoleg diu que el Joan és més gran de lo que li toca (i jo ja li he explicat que és que els papes no som massa petits...).
Molts petons i abraçades!

Anònim ha dit...

Bueno pareja 120 años de antiguedad es poco para Tarragona, pero tampoco está tan mal, hay una ciudad al lado de Tarragona que lo que tiene enseñable viene a ser más o menos de esa edad.

¡A disfrutar del Yosemite que ya queda menos!

RAC

Ivan ha dit...

Román no siguis dolent que encara ens queden alguns dies (encara que pocs)!!! i del tema de Reus, més de 120 i de 240 anys aguantant als de Tarragona ja són prou mèrit! :)

Vane ha dit...

Marta: Pensaré en tu quan vingui el Joanet pq no hagis de fer molta força!!!
;-)

Anònim ha dit...

Apa!
Ja no soc la unica q te multes quan viatja!
Jujuju... Benvinguts al club!

Vanessa FR

PD: el motel feia una mica de por, no?

Publica un comentari a l'entrada