Hollywood stars!

Hem passat aquests dos darrers dies a L.A., la primera cosa que aprens quan et vols moure per la ciutat és que intentar fer servir el transport públic pot ser una odissea i que anar a peu és cosa de bojos (que només fan els excentrics aquests dels europeus). Per tant, només et queda l'opció de pujar al cotxe i anar fent milles.

Una ciutat kilomètrica travessada per autopistes amb multitud de carrils. Sembla impossible que amb una mitjana de 5 a 8 carrils per direcció es pugui omplir, doncs sí, es colapsa a totes hores. Anar d'un lloc a l'altre es converteix en una aventura, i pobre de tu que et passis 2 segons des de que el semàfor es torna verd o t'equivoquis de sortida o de carril, els conductors no tenen cap mena de pietat i et piten, es peguen darrera teu i si t'adelanten i resulta que és un 4x4 amb paios que semblen el primo de zumosol dels latin king, dones gràcies de tenir el cotxe com a barrera...

Bé, doncs després de la introducció a la ciutat anem per parts.. ahir al matí vam començar amb una visita a Beverly Hills, passejant pel carrer Rodeo Drive, mític de les compres i les marques cares (no fos cas que ens creuéssim amb alguna famosa despistada comprant...). La cantonada més famosa d'aquest carrer és amb el Wilshire Boulevard, on es troba l'hotel Regent Beberly Wilshire, l'hotel on s'allotja la Julia Roberts a Pretty Woman.

Per la tarda vam anar al Hollywood puro y duro: el "Paseo de la Fama". Val a dir que l'època daurada d'aquesta zona es nota que ja fa temps que va passar, ara és territori de turistes, gent disfressada de superman o el zorro perquè et facis una foto amb ells i alguns homeless, una mica cutre però encara amb "la magia y fantasia del cine". Vam estar veient les estrelles dels famosos que hi ha al paviment:

 La millor, per al campionat mundial de frikis: l'estrella del Chuck Norris!! tot un simbol  de les causes perdudes (i pq no vaig trobar la dels Charles Bronson..)

A la mateixa zona del Hollywood Blv hi ha el teatre Kodak i el teatre Xinès, el primer famós per ser on es fa la cerimonia anual dels òscar i el darrer per tenir davant les famoses petjades de mans i peus dels actors:

Pero el frikisme només havia acabat de començar, perquè després de recòrrer la zona... la sorpresa. Érem dins del teatre kodak quan vam sentir crits i al mirar per la barana vam veure ni més ni menys que al Mitch Buchanan (David Hasselhoff !!!)!! Pobre, anava a dalt d'un bus descapotable tirant a la gent fotos autografiades d'ell mateix

Va ser tanta l'emoció de veure al Maikel, maikel donde estás que quan vam treure la càmera per fer la foto estava d'esquena!

Un cop recuperats, vam pujar a l'Observatori Griffith, on es tenen unes vistes espectaculars de Los Angeles. Avui hem tornat a fer pujada, aquest cop per Mulholand Drive fins al lloc on diuen que es té la millor vista del famós cartell de les lletres de Hollywood:

De baixada hem passat per la zona on tenen les mansions les celebrities (Halle Berry, Tom Cruise, Leonardo di Caprio...) a veure si veiem alguna cosa, pero només hem vist "setos" i prou. Ara que calers n'hi ha un bon munt en aquells terrenys..

Hem anat a dinar a Santa Mònica, famosa pels seus vigilantes de la playa i el seu moll de fusta amb el parc d'atraccions més antic d'USA.

I amb tristesa se'ns ha acabat el dia i el viatge, en total el cotxe marcava la "friolera" xifra de 3220 milles, o el que és el mateix, uns 5200 km recorreguts (que es diu aviat) en els 21 dies que hem estat d'aventura.