Hollywood stars!

Hem passat aquests dos darrers dies a L.A., la primera cosa que aprens quan et vols moure per la ciutat és que intentar fer servir el transport públic pot ser una odissea i que anar a peu és cosa de bojos (que només fan els excentrics aquests dels europeus). Per tant, només et queda l'opció de pujar al cotxe i anar fent milles.

Una ciutat kilomètrica travessada per autopistes amb multitud de carrils. Sembla impossible que amb una mitjana de 5 a 8 carrils per direcció es pugui omplir, doncs sí, es colapsa a totes hores. Anar d'un lloc a l'altre es converteix en una aventura, i pobre de tu que et passis 2 segons des de que el semàfor es torna verd o t'equivoquis de sortida o de carril, els conductors no tenen cap mena de pietat i et piten, es peguen darrera teu i si t'adelanten i resulta que és un 4x4 amb paios que semblen el primo de zumosol dels latin king, dones gràcies de tenir el cotxe com a barrera...

Bé, doncs després de la introducció a la ciutat anem per parts.. ahir al matí vam començar amb una visita a Beverly Hills, passejant pel carrer Rodeo Drive, mític de les compres i les marques cares (no fos cas que ens creuéssim amb alguna famosa despistada comprant...). La cantonada més famosa d'aquest carrer és amb el Wilshire Boulevard, on es troba l'hotel Regent Beberly Wilshire, l'hotel on s'allotja la Julia Roberts a Pretty Woman.

Per la tarda vam anar al Hollywood puro y duro: el "Paseo de la Fama". Val a dir que l'època daurada d'aquesta zona es nota que ja fa temps que va passar, ara és territori de turistes, gent disfressada de superman o el zorro perquè et facis una foto amb ells i alguns homeless, una mica cutre però encara amb "la magia y fantasia del cine". Vam estar veient les estrelles dels famosos que hi ha al paviment:

 La millor, per al campionat mundial de frikis: l'estrella del Chuck Norris!! tot un simbol  de les causes perdudes (i pq no vaig trobar la dels Charles Bronson..)

A la mateixa zona del Hollywood Blv hi ha el teatre Kodak i el teatre Xinès, el primer famós per ser on es fa la cerimonia anual dels òscar i el darrer per tenir davant les famoses petjades de mans i peus dels actors:

Pero el frikisme només havia acabat de començar, perquè després de recòrrer la zona... la sorpresa. Érem dins del teatre kodak quan vam sentir crits i al mirar per la barana vam veure ni més ni menys que al Mitch Buchanan (David Hasselhoff !!!)!! Pobre, anava a dalt d'un bus descapotable tirant a la gent fotos autografiades d'ell mateix

Va ser tanta l'emoció de veure al Maikel, maikel donde estás que quan vam treure la càmera per fer la foto estava d'esquena!

Un cop recuperats, vam pujar a l'Observatori Griffith, on es tenen unes vistes espectaculars de Los Angeles. Avui hem tornat a fer pujada, aquest cop per Mulholand Drive fins al lloc on diuen que es té la millor vista del famós cartell de les lletres de Hollywood:

De baixada hem passat per la zona on tenen les mansions les celebrities (Halle Berry, Tom Cruise, Leonardo di Caprio...) a veure si veiem alguna cosa, pero només hem vist "setos" i prou. Ara que calers n'hi ha un bon munt en aquells terrenys..

Hem anat a dinar a Santa Mònica, famosa pels seus vigilantes de la playa i el seu moll de fusta amb el parc d'atraccions més antic d'USA.

I amb tristesa se'ns ha acabat el dia i el viatge, en total el cotxe marcava la "friolera" xifra de 3220 milles, o el que és el mateix, uns 5200 km recorreguts (que es diu aviat) en els 21 dies que hem estat d'aventura.

...i fem cap a Los Angeles

Hola a tots!
Aquest mati ens hem conat el caprici d'aixecar-nos més tard (ahir vam acabar molt cansats del dia de ruta) i hem fet un tomb per Morro Bay. El poble és maquet, l'atracció més important que té es la roca que dóna el nom al poble i, és clar, ens hem fet fotos davant d'ella:

Al cap d'una estona hem sortit en direcció a Los Angeles, però fent parades per Santa María, Santa Barbara, San Luís Obispo... aquestes ciutats també ens han agradat molt, són molt cuquetones. Tots aquests dies hem estat per l'interior, pel que veure el mar ens ha donat molta alegria. A més, hem tingut un bon dia, amb molt de sol, cosa que ha fet més agradable el viatge. Hem dinat a Santa María, mireu què contenta que estic amb el plat! .-)

Després de dionar hem anat a San Luis Obispo i a Santa Barbara, on hem fet parada a las misiones espanyoles de més de 200 anys.
I au, hem fet cap a Los Angeles, on som ara. A puntet per anar a dormir. I demà, anirem a descobrir la meca del cine.
Molts petons a tots.

PD: l'últim plànol de ruta, aquí va:


Ver Morro bay LA en un mapa más grande

S'acaba l'estada a SFO i anem de camí cap a Los Angeles

Després de 2 dies sense actualitzar i abans que semblem desapareguts del mapa, ja tornem a ser aquí!

En total han estat 3 dies sencers a San Francisco, que per poder veure i disfrutar la ciutat se'ns han fet una mica curts. Diumenge al matí vam agafar el bus cap al Golden Gate, un dels llocs mítics que teniem moltes ganes de veure en persona. El vam recòrrer a peu, anar i tornar! En total uns 5 km amb parts amb molt de vent però amb la sort de que teniem un sol enlluernant, les vistes de San Francisco, la badia i l'illa d'alcatraz impressionants.

Després vam tornar al barri italià per dinar i per la tarda vam anar per la zona d'union square, la zona cèntrica i on teniem l'hotel. L'hotel és un edifici victorià reformat, aquí el tenim de fons:

Ahir vam compartir el dia amb una família de Polònia molt simpàtica que vam conèixer el dia abans a la recepció de l'hotel quan estavem comprant les entrades per Alcatraz. Com que anavem a la mateixa hora a la visita de l'illa, vam estar gairebé tot el dia junts.

El primer que vam fer és anar a "la roca". Tenen una visita molt ben muntada, et donen una audioguia i et fan passejar per dins de la presó mentre escoltes testimonis i descripcions de cada punt:

L'inquilí més famós que hi tenien era l'Al Capone, però els més intrigants són els 3 únics presos de tota la història que s'han fugat i que no han trobat els cossos, es devien ofegar? els altres presos deien que els havien vist estudiar castellà en els darrers mesos, deuen ser a sud-amèrica d'incògnit?

La visita dura més de 2 hores, per tant només tornar vam anar a dinar al Fisherman Warf, on ja haviem estat 2 dies abans. Aquí teniu al grup:

Després vam anar a veure Lombard Street, un carrer amb tant pendent que el van haver de tornar a fer de nou amb forma de S, no hi paren de baixar cotxes de turistes:

 Vam agafar de nou el bus per anar a veure el City Hall (Ajuntament enorme) i les famoses Painted Ladies o 7 sisters:

Després de fer un descans vam continuar fins al barri de la comunitat homosexual de SFO, el barri Castro. A la Harvey Milk Plaza hi ha una bandera "arco iris" gegant, a molts balcons també hi penja la bandera. Un altre dels llocs interessants del barri és el Teatre cinema Castro, on amb 90 anys d'història encara hi estrenen pel·lícules:

Tot i que la ciutat San Francisco és famosa pels seus canvis de temps i la boira, nosaltres hem tingut uns dies de molt de sol (encara que a la nit feia bastanta fresqueta). Avui ha estat diferent, ha començat amb pluja i ha estat així tot el dia. Això no ens ha desanimat i aquest matí hem tornat a recuperar el cotxe (l'hem tingut al parking de l'hotel dense moure tots aquests dies). Hem pujat a les Twin peaks per tenir una panoràmica de San Francisco com a acomiadament:

I un altre cop en ruta! aquesta vegada una mica més tristos, perquè el final està cada cop més aprop.. jo ja m'estic acostumant a la vida amèricana de veure mentre condueixes, un milkshake que per cert estava molt bo!

Hem fet parada per dinar a Carmel By the sea, un poble bastant pijo de platja on hi va viure el Clint Eastwood i no he entès bé si va ser l'alcalde i tot.

Voliem continuar per la costa, per la ruta del Big Sur, on es veu que la carretera travessa uns paisatges de penya-segats molt bonics. Hem començat convençuts, però quan dúiem 50 km de sobte ha caigut una boira que no ens deixava veure res a més de 5 metres, el que faltava a més de la pluja!! Hem decidit donar la volta de nou fins a Carmel i agafar l'autopista interior fons a Morro Bay, a l'hotel Serena Inn on dormirem avui.

I el penúltim mapa de ruta, més o menys 540 km més al compte:


Ver 25 - San Francisco - Morro bay en un mapa más grande

Per acabar avui, com que sabem que en video les coses es veuen diferents que amb foto, aquí van 2 videos del estilo americano, el primer és d'una de les tantes gasolineres on hem repostat i el segon és del lloc on vam sopar d'ahir:

Here we are in San Francisco...

Avui hem tingut un dia molt maco a San Francisco, millor del que esperàvem perquè no hem tingut boira i hem pogut disfrutar a l'aire lliure.
Aquest matí hem anat a Chinatown. Allà hem gaudit dels colors dels basars, de les Groceries xineses, de les peixeteries... No hem parat de fer fotos! Hi havia una de xinos comprant!

I també hem anat a la fàbrica de galetes de la sort, la Golden Gate Fortune Cookies Factory, on l'Ivan m'ha fet una foto amb l'abuelito de la fàbrica, que era molt amable i anava desitjant good luck tota l'estona:

Al migdia, hem dinat, como no, a un restaurant xinès en plan Eat green food (come verde) que ha estat força bé. Després hem pujat fins a la Coit tower.  Més tard hem  passat per North beach (el barri italià de SF) i hem vist llibreries com la de City Lights Bookstore i un edifici que és propietat del director Francis Ford Coppola, qué poderio!
Més tard, ens hem dirigit cap a la zona del Fisherman's warf, i hem vist als lleons marins al Pier 39. Aquest lleons va aparèixer en aquest lloc un dia fa 20 anys i ja no han marxat més, convertint-se en una de les icones de la ciutat. Han muntat un munt de botigues i restaurants pels guiris que  no veas! El dia que se'n vagin els lleons marins, no se què faran amb el negoci que tenen en aquest pier! 

Per acabar el dia ens hem quedat a sopar al Pier 39 i hem provat els típics i famosos Clam Chowder:

Bé, i això és tot per avui. Demà tenim previst visitar Alcatraz entre altres coses. El que no saben és si trobarem entrades perquè no les hem comprat amb antel·lació. A veure què...
Petons a tots!

I hem arribat a San Francisco.

Avui hem afegit unes 240 milles més al comptamilles. Hem sortit a mig matí de Mariposa amb la intenció de conduir tranquilament durant 3 o 4 hores, que al final han estat més, i arribar a San Francisco.

La primera parada per descansar a Modesto, el poble natal del George Lucas, esperàvem veure alguna cosa cutre-americana de Star Wars però o no la tenen o no l'hem trobat.. El poble no ens ha agradat gaire i hem marxat de seguida.

Hem continuat per l'autopista i després de dinar, com ens venia de pas, ens hem desviat per entrar al Silicon Valley. Hem satisfet el nostre petit esperit Geek visitant (si es pot dir visitar) les seus de Apple, Google i Microsoft.

Lo més friki de tot, anar al carrer Infinite loop (bucle infinito) i fer-se una foto!!

Ara que passar pel carrer Google i fer una foto al semàfor tampoc no té desperdici

L'anècdota del dia: mentre que les seus o campus d'Apple i Microsoft estan formades per molts edificis al voltant d'una sèrie de carrers, Google té un campus obert amb gespa, la gent va en bicicletes amb la roda del chrome i samarretes de google:

I nosaltres, com no, hem entrat a passejar per allí: bieeeen!

Anàvem fent fotos i tal quan de sobte... apareixen dos segurates (amb el polo de google security, això si), un pel flanco izquierdo i l'altre pel derecho (com els marines) i ens han dit que google no tenia atenció als "visitors" i que ho sentien molt, bla, bla, bla... total, que molt de somriure i bones paraules però un ens ha "escoltat" fins a la sortida.. Naltros hem fet el paper del "turista despistat", que no calia gaire sobreactuació perquè de fet erem 2 turistes despistats. Els paios ens hauran detectat amb algun sistema de càmeres o algo, perquè han aparegut del no res i ens han despatxat en un plis..

També ens hem aturat una estona a la zona del campus de Stanford. Els americans diuen que a Stanford hi ha algunes de les ments més privilegiades del món, a veure si se'ns pega alguna cosa...

Al final hem arribat a San Francisco, tot i que a l'entrada ens hem trobat molta "caravana", ja ens hem assentat a l'Hotel The Mosser, que serà la nosta casa durant 4 nits. L'hotel no està malament, és un edifici antic i restaurat de manera modernilla, però amb habitacións minúscules!


Ver 20 - Yosemite - SF en un mapa más grande

Yosemite

Avui un dia al Parc Nacional de Yosemite. És un dels parcs més espectaculars de USA i en aquesta època encara més, tots els impressionants salts d'aigua van a màxim cabal pel desglaç de les neus de l'hivern. Hem vist les famoses Bridalveil fall (el velo de la novia) i les Yosemite Falls, que amb 740 m d'alçada (!!!) són les més altes de Nord Amèrica i les cinquenes més altes del món. Només a Califòrnia poder tenir unes cascades així i asfaltar el camí per poder arribar fins a la base. 

Aquí estic mimetitzant-me amb l'entorn de fotografos profesionales al Bridalveil Fall:

I aquí foto de les Yosemite Falls, en segon terme :)

Hem deixat el cotxe aparcat al parking principal i hem anat passejant i agafant el bus intern gratuit, aquests americans si que saben fer marketing (hi ha cartells a tot arreu d'informació i de protecció dels animals) dels parcs i montar-s'ho bé (busos, zones d'aparcament, WC en molts punts, moltes zones de picnic...).

Hem vist El Capitan, una de les roques verticals famoses mundialment pels escaladors:

I el Half Dome, que sembla una mitja cúpula partida justament per la meitat:

També hem vist alguna de la fauna del lugar.. cervols i esquirols. No hem arribat a veure cap puma, això que diuen que n'hi ha. El que si vam veure és un ós negre fa dos dies al Parc Nacional de Sequoia.

Així que avui un dia completament natural.

Demà tenim previst acomiadar-nos dels Parcs Nacionals, no en visitarem cap altre, i posarem rumb cap a San Francisco on estarem les 4 properes nits. Esperem tenir wifi!

Una jornada tranquila

Avui ens hem aixecat amb la intenció de no anar amb presses, després de parlar per l'skype hem sortit tard de Visalia i hem fet la primera parada a Fresno, 60 km que a aquestes alçades de la pel·licula són dues passes per nosaltres.

Fresno és la ciutat més gran de la vall central de California, aquesta vall té una història d'immigració mexicana des de fa anys i de fet a Fresno ja es nota, perquè està plena de mexicans i de tendes de mexicans. L'edifici històric que tenen a Fresno és una Water tower de poc més de 120 anys (pels americans això ja és un edifici històric superimportant), :

I aquí ha vingut una altra de les peripècies, ens han posat una multa per aparcament!!!  Tots els carrers del centre de Fresno són de zona blava, amb les màquines de pagar de les pel·lícules:

I nosaltres, acostumats als americansts, on la gent agafa el cotxe fins i tot per anar al final del carrer  i aparques a qualsevol lloc (hotel, centre comercial,...) hem anat a buscar el parking d'un supermercat i cap allí que hem aparcat (a l'ombreta d'un arbre, apartadets..). Hem anat a dinar, a fer un tomb per Fresno i a comprar aigua al super... pensavem, mira com son els americans que posen tots els carrers de pagament i després tenen parking gratuit a tot arreu...

I quan tornem, una multa per aparcar més d'1 hora... després hem vist un cartellet que deia que el parking era pels clients i només gratis 1 hora..  :( hem d'esperar 24h per poder entrar a una web i pagar o reclamar... ja veurem que fem.. pq potser si passem no ens deixen sortir del pais!!!

Per cert, comprar a un super americà és tota una experiència: de l'estanteria kilomètrica que tenen amb 1000 tipus de "cocacoles", sucs afruitats, etc.. només hi ha unes 2 marques d'aigua en un lloc apartadet... a més, com això ja és terra de vins, hi ha una estanteria plena de botelles de vi, però botelles de 3 o més litres!!! 

Bé, després de Fresno hem continuat en ruta fins a Merced, un altre poble estandard de California: grans carrers i grans extensions, amb edificis de no més de 2 pisos i cap centre de ciutat fàcilment identificable, tot dispers tipus Springfield dels Simpsons. Despres hem arribat al poble de Mariposa, fundat pels miners buscadors d'or de "la fiebre del oro", un poble (o grup de cases al voltant de la carretera) que té papallones pintades per les parets i per les voreres:

Aquí farem les pròximes 2 nits, al motel Miners Inn, que ens servirà de base per visitar durant tot el dia de demà el Parc nacional de Yosemite. El Motel vol tenir un estil antic i rotllo històric, però més aviat aconsegueix un estil cutre-montañero, com exemple aquest banc de bears ens esperava a l'entrada de l'edifici de les habitacions:

I per acabar el mapa de ruta, avui de només 140 milles (220 km aprox)



Ver 19 - Visalia - Yosemite en un mapa más grande